Colònies d’estiu a El Xalió

El Xalió – 1 a 9 de juliol

El dia 1 de Juliol ens vam trobar a l’escola més de cent nens i disset monitors. Els uns, feia tot un curs que esperaven aquest moment, i els altres, ja feia dies que hi estaven treballant per tenir-ho tot a punt.
Quan va arribar la primera nit , ens vam dividir en grups. Havíem de trobar uns sobres liles amb ratlles roses, però no hi havia manera! I mentre decidíem què fèiem, ens vam trobar la Maga Li, una jove bruixa amb un nas molt llarg que parlava de manera curiosa. Mentre miràvem d’entendre’ns amb la Maga Li, va aparèixer el Mag Daleno, el cap del consell de Mags i Magues del sector 3 Regió Nord-occidental.
Sense voler-ho ens vam veure involucrats en un món de Màgia. Resulta que la jove bruixa havia arribat un dia tard a la reunió de Mags i Magues del sector 3 Regió Nord-occidental, i en Mag Daleno li comunicava la decisió que consell de Mags havia pres. Havien decidit expulsar-la del consell. La Maga Li va mirar de fer entendre al Mag Daleno que només havia arribat un dia tard, i que tot havia estat fruit d’una confusió, però no hi va haver res a fer. Enmig d’aquella situació i fent cas a la veu de la consciència que sentíem dins nostre, vam prometre a la Maga Li  que l’ajudaríem a tornar a ser admesa al Consell de Mags.
A més de la nostra ajuda, que no era poca, la Maga Lí podia comptar amb l’ajuda del seu amic Mag Intosh, que li va explicar que al consell tothom estava molt nerviós perquè algú havia robat el llibre negre de la Màgia, aquell llibre que contenia tots els encanteris per a poder fer maleficis. Calia doncs, descobrir qui hauria pogut fer una cosa tant greu. En Mag Intosh va dir a la Maga Li que si s’encarregava de trobar-lo i aconseguia saber qui l’havia robat, possiblement podria tornar a ser admesa al Consell de Mags. En aquests moments tant decisius de la vida d’un Mag és molt important comptar amb l’ajuda de bons amics. La Maga Li ens tenia a nosaltres, així com a tres bons amics seus que feia temps que no veia, la nan Simona, el hobbit Garfunkel i la bruixa Fiona, però la connexió amb ells no era del tot bona, potser no hi havia prou cobertura interestel·lar i orbitollunàtica. Per solucionar aquest problema la Maga Li ens va donar tres transmissors perquè els col·loquéssim estratègicament en tres punts marcats per crear un camp magnètic que ens permetés amplificar la cobertura per comunicar-nos amb els seus amics. Els més petits van anar al santuari de Santa Maria del Collell, i després de fer el ritual per activar el transmissor, el van col·locar a la part més alta de l’arbre indicat.
Els més mitjans, després d’una llarga ruta van deixar el transmissor en un molí i van seguir la seva ruta per anar-se a refrescar una mica en un riuet i poder-se refer de l’esforç i el cansament acumulat durant la ruta.
I els més grans, després de viure l’aventura de la seva vida per mirar de trobar el lloc on la Maga Li els havia demanat que col·loquessin el transmissor, i veure que no el trobaven, van decidir escollir ells mateixos el lloc on ubicarien el seu transmissor, amb l’esperança que funcionés.

Així doncs, mentre la Maga Li es comunicava amb els seus amics, vam poder conèixer una mica més el misteriós món dels Mags i les Magues. N’hi ha que fins i tot es van atrevir a fer un beuratge per no passar por enmig d’aquell món de coses misterioses i difícilment comprensibles.

Finalment, entre la informació que ens van proporcionar els amics de la Maga Li i la informació que vam aconseguir amb el joc de pistes de la piscina, vam aconseguir esbrinar qui eren els dos lladres del llibre negre de la Màgia, i vam poder descobrir que el volien fer servir per aconseguir el poder del consell general de Mags i Magues.

Quan ho vam saber, vam avisar a la Maga Li per explicar-li el que havíem descobert, però hi havia coses que no encaixaven i ens van fer sospitar… Resulta que se’ns havia presentat la Maga Fava, una de les lladres del llibre, que disfressada de Magalí ens volia enganyar una vegada més! Aquesta vegada però no se’n va sortir i la vam ben enxampar!

Així i tot, encara ens quedava un dels dos lladres per enxampar després de pensar molt com ens ho podríem fer per enxampar-lo, en Mag Daleno ens va explicar que, si no teníem cap llibre de màgia, i sabent que un dels dos lladres seguia lliure i amb el llibre, l’únic lloc on estaríem segurs era en una sala de la casa, fins que no tinguéssim l’amulet que ens alliberés dels perills del llibre Negre de la Màgia. De manera que després de parlar-ne molt vam decidir d’anar a passar la nit en aquella sala on hi vam dormir tots plegats, els uns amb més por que els altres.

L’endemà, els mitjans es van oferir voluntaris per anar a Mieres a buscar els amulets per sentir-nos tots plegats més segurs a la colònia. I tot i que no va ser fàcil trobar-los, l’astúcia dels mitjans va permetre que en sortissin airosos.

Mentrestant el Mag Daleno va convocar un consell per dissabte per atrapar la Maga Rufa. I ens hi va convidar!  Ens vam presentar a la cita puntuals. La mira a arribar va ser la Maga Rufa, però al cap de poc va arribar la Maga Lí. Van començar a tirar-se sortilegis! Tots animàvem la Maga Lí, els que no estaven amb la boca oberta. Al cap de poc, va arribar el Mag Daleno i els altres membres del Consell, i van reduir la Maga Rufa, i se la van endur. Per donar les gràcies a la Maga Lí, el Maga Daleno la va tornar a admetre al Consell.

Quan tothom va haver marxat, ens vam acomiadar de la nostra amiga Maga Lí. Ella ens va prometre que ens vindria a veure alguna dia… Si algú la veu, que avisi.

tornar

Bloc a WordPress.com.

%d bloggers like this: