Colònies d’estiu a Mas Gircós

Mas Gircós, 30 juny-8 juliol

Quina aventura, aquest estiu passat! Del 30 de juny al 8 de juliol, 88 nens i nens de primària i 14 monitors vam haver de fer mans i mànigues per recuperar un tresor amagat prop de Besalú.

La casa on vam estar era Mas Gircós, una casa molt xula, amb molt de bosc per fer cabanes (amb dúplex i bany…) i una font que no rajava gaire bé, oi?

Per primer cop, els monitors vam organitzar els nens i nenes en tripulacions: la blava, la vermella, la groga, la lila i la marró! I així quan calia podíem treballar en grups més petits.

Una altra novetat va ser la manera de cridar a taula… cansats de quedar-nos sense veu el segon dia, i veient la gran extensió de terreny, posàvem una cançó que avisava a tothom que els del Servei de menjador ja havien parat la taula i els monitors ja havien afinat les guitarres per beneir la taula. Us enrecordeu de la cançó???

El primer matí que ens vam llevar a la casa tot sembla tranquil, fins que un home barbut va aparèixer prop de la casa, semblava que busqués alguna cosa… Era en Tebie Sanitof! Un home que donava la mà amb molta força cada vegada que es presentava i que parlava de forma estranya. I és que venia de molt lluny seguint les arrels jueves de la seva família perquè, deia, que abans que la Comtessa Ada fes fora els jueus de Besalú, el seu avantpassat, un metge jueu, va amagar un tresor molt valuós, o això li havia explicat la seva àvia… I ja hi vam ser….

Vam conèixer una veïna de Besalú que també buscava el tresor, i que per dir-ho finament vivia amb molt d’entusiasme qualsevol cosa que li passava… quins crits!!! I quins salts!!

Tot anava bé, i estàvem ben tranquils començant a conèixer la història dels jueus de Besalú… quan va resultar que no només en Tebie i la Mirtia buscaven el tresor. Una nit, van aparèixer pel camp de futbol, uns homes vestits de negre, amb caputxes i torxes… Se’ns van posar els pèls de punta!!!

En Tebie ens havia donat un poema que deia era la clau de volta per descobrir on era el tresor, però no era tan fàcil, o sigui que petits, mitjans i grans vam marxar en direccions diferents a veure que trobàvem, i va resultar que tots vàrem trobar una nova pista… A l’excursió vam descobrir que els grans, no eren els més valents de la colònia sinó que eren una colla de… PIXAMANDÚRRIES, SENYOR! I AMB MOLTA HONRA… I és que com més grans…
Mentrestant els templaris ens van trucar i ens van dir que havien segrestat una persona que estimàvem, vam fer un recompte, i hi érem tots… Qui devia ser??? Davant aquest xantatge vam decidir dir-los que sí, que els donaríem tot el que havíem trobat… tot i que teníem un gran pla! Vam passar-nos tot el matí preparant un xou de benvinguda pels templaris (balls, malavars, cançons…), però també vam prepara el rescat!! En Tebie ens va dir una recepta per adormir un dels templaris que vigilava el segrestat, i tots ben preparats, quan va arribar el moment, vam canviar el templari pel… Carles!!!

Amb tot això, vam tornar a fer una excursió, aquest cop tots junts. Vam anar a Besalú a buscar en Tebie i la Mirtia i donar-los les pistes que havíem trobat perquè ens semblava que el tresor es trobava prop de Girona. Vam quedar que ja ens vindrien a ensenyar el tresor… I una mica a corre cuita vam tornar cap a la casa, i vam gaudir d’una mica de tranquil·litat, finalment.

I quan ja teníem les coses a punt per marxar i anàvem a començar el joc de l’última nit… van aparèixer els dos amics amb el tresor, un llibre de medicina medieval… però no només ells… els templaris també van fer acte de presència. Estaven molt enfadats per la pista que falsa que els havíem donat. Però en Tebie ens va ajudar, i vam fer que els templaris oblidessin la paraula “tresor”!!!

tornar

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

%d bloggers like this: