Excursions

Castell de la Popa

El dia abans de Sant Jordi ens disposem a veure si realment el castell de la Popa té forma de vaixell o no. Arribats a Castellterçol, esmorzem per tal d’agafar forces. La primera caminada ens porta fins a Castellcir. I des d’allà, ens dirigim cap al castell. A mesura que anem caminant, l’anem veient com s’apropa, D’entrada sembla un castell ben normal. Quan hi arribem, passem per entre les runes i descobrim un home de pedra que suposadament era el capità del vaixell que fou abans aquest castell. No les tenim totes, fins que descobrim un misstge també fet amb pedres. Quan anem a veure’l de més a prop, ens girem i…OSTRES! És veritat, té forma de vaixell!
Arriba l’hora de dinar, i més tard juguem sense parar. La tornada la fem rapidet per tal d’agafar l’autocar que ens torna a casa. Evidentment, no se’ns va escapar. I és que som uns aventurers de debò!

Cim de Sant Jeroni. 25 de novembre

De seguida que vam ser al peu de Montserrat ens vam adonar que el dia no acompanyava. Una densa boira ens impedia veure la muntanya. Tot i així, vam pujar al telefèric, i amunt! Un cop a dalt, i ben esmorzats, vam enfilar el camí cap a Sant Jeroni. Semblava que no havíem d’arribar mai, però finalment, el punt més alt de Montserrat no se’ns va resistir. La vista sí, perquè no es veia gran cosa amb la boira!
Calor tampoc en feia, així que vam començar a baixar, i després de dinar, arribàrem al Monestir. Allà, després de que alguns de nosaltres saludéssim  la Moreneta, vam fer un joc de preguntes molt engrescat.

Excursió al Montcau i a la Cova Simanya

Renoi! Aquests de Món Jove ens ha fet matinar avui! Són tres quarts de 8, i ens trobem 38 nens i nenes que a aquelles hores, érem incapaços d’imaginar els què ens esperava.
Arribem a Terrassa i agafem l’autobús que ens deixa al Coll d’Estenalles. Allà, esmorzem i veiem un audiovisual sobre el parc natural de Sant llorenç del munt i l’Obac. Quan surt el sol, comencem a pujar el Montcau. La pujada no és llarga, però sí que és molt intensa.
Des del cim la vista és esplèndida. Comencem a baixar perquè apart que és hora, s’acosten uns núvols poc simpàtics. Quan arribem al Coll d’Eres, volem dinar, però comencen a caure gotes. Així que decidim anar cap a la cova simanya. De camí, però, té lloc un fet que encara a hores d’ara ens sembla sorprenent. I és que… això que està caient, no és aigua…. és NEU!!!! Enmig de crits d’alegria, arribem a la cova. Primer dinem, i més tard, disposats en grups més petits l’explorem fins on els bassals ens deixen arribar.
De tornada, tenim temps a fer uns quants jocs, berenar… i cansats de debò de debò, arribem a Barcelona altra vegada.

tornar

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

%d bloggers like this: