Convivències

Mas Po-Canyadó {27 i 28 d’octubre}

Els dies 27 i 28 d’octubre vam anar a Mas Po-Canyadó, a celebrar les convivències de tardor. Un calendari desorientat pel canvi d’hora ens va rebre i ens demanava ajuda. El pobre calendari ja no sabia ni en quin dia, ni en quin mes vivia, i el pitjor de tot, desconeixia completament quin era l’ordre dels mesos de l’any. Per això, i amb ganes d’ajudar-lo, vam començar a celebrar cada una de les festes de l’any, per tal de refrescar la memòria al pobre calendari desorientat.

Vam collir bolets per celebrar que era la tardor, vam fer el pessebre i vam fer cagar el tió per recordar l’època de Nadal, vam celebrar el cap d’any formulant bons propòsits per l’any entrant, i passada la nit va arribar la Pasqua. Vam guarnir ous amb mil colors de paperets i plastilina, i vam fer jocs de cucanya per recordar l’estiu i les festes majors. Després de tant de tragí fins i tot vam construir un mòbil amb diversos elements que ens recordaven les festes de l’any i que ens servien per fer memòria i posar ordre al nostre calendari desorientat .

Tot plegat en un cap de setmana intens en què vam gaudir d’una hora més i al que finalment vam afegir-hi un quart d’hora per motius ferroviaris abans de tornar a Barcelona i a la rutina quotidiana.

4t a Penyafort (Pontons)

Dissabte vam sortir de Sants-Estació per viure un viatge cap a un altre país en el qual ens vam convertir en conreadors de cacau. Per poder conrear el cacau havíem d’aconseguir totes les coses que ens calen com les llavors, el terreny, l’aigua, els pesticides i els adobs.

Desprès d’aconseguir tot això ens vam enfrontar a uns dilemes que ens portaven a pensar quina opció és la correcta. A la nit topem amb les multinacionals que ens treuen els drets, però com era d’esperar els aconseguim i guanyem. Per últim observem d’on són importades les nostres peces de roba. Al matí següent som fabricants de cacau i com que produïm molt ens  afartem de menjar-ne i ens tornem cap a Barcelona.

3r a Can Rigol (Begues)

Els de 3r vam trobar-nos de sobte viatjant pel món i convertint-nos en productors de cacau, però no era tan fàcil com ens pensàvem! Primer vam haver d’aconseguir tot el que necessitàvem per ser bons conreadors, competint per veure qui aconseguia abans un troç de terra, una casa per viure-hi, aigua per regar i per beure, bestiar, sacs, la llavor de cacau!

Moltes coses que ens van fer estar tota la tarda de dissabte fent proves i omplint una targeta que ens donava dret a tenir el nostre espai per fer cacau al món, aquest cacau però, el volíem vendre perquè es convertís en xocolata de la bona mmmmhhh!!!

Quan va arribar la nit, ja amb la panxa plena, ens vam trobar amb uns quants problemes: com a treballadors de cacau que veníem els nostres sacs a grans empreses perquè distribuíssin la xocolata a tothom qui en volgués comprar, ens vam trobar que ens preníen els drets com a treballadors!! De sobte havíem de fer més de 8 hores de feina, teníem molt poques vacances, els nens havíem de treballar i moltes altres injustícies més!

Ens vam indignar molt, però ens van dir que podríem recuperar els drets si els anàvem a buscar pels voltants de la casa, ens vam posar les piles (i també les de les llanternes) i vam sortir a fora a buscar els nostres drets, però que amagats que estàven!! I a més a més, de tant en tant apareixia una multinacional (fent-nos un bon ensurt) que ens volia tornar a prendre els drets que havíem aconseguit per tornar-los a amagar, però vam ser molt vius i gairebé no ens en van prendre cap.

Sort de la tripulació vermella que va aconseguir tots els drets per tothom. Per últim, vam convèncer a les multinacionals que no ens podíen tornar a prendre els nostres drets com a treballadors mai més fent una bona manifestació!

L’endemà al matí va arribar el moment de portar el nostre cacau a la fàbrica perquè en féssin boníssimes rajoles de xocolata, mmmmhhh!!
Mentre els equips de la xocolata passaven per tots els processos, organitzats pels equips de la fàbrica, vam aprendre quins eren els passos per fer del nostre cacau una bona rajola de xocolata, si si! al final la vam tastar i tot i estava boníssima!

Després d’un dinar fantàstic menjant al so de “macarrooooons, macarrooons, que bons, que són!” vam reposar una estona, i encara va donar temps de fer una partideta de Mataconills amb els monitors i els nostres companys de 5è i 6è i apa, motxilles a l’esquena i cap a l’autocar que ens porti fins a l’estació de tren on vam estar una estona comprovant com de ràpid poden anar els trens!

I un cop a Barcelona, abraçada als pares, germans, familiars i amics, i un bon FINS AVIAT! a tots els monitors!

31 de maig – 1 de juny

Només arribar vam visitar diferents ciutats amb catàstrofes naturals, a les quals havíem de salvar. Al ajudar-les ens vam adonar dels desastres que pot causar la natura i dels agreujaments que pot fer l’esser humà al contribuir en aquestes. Per tant, ens hem informat sobre el que ha de fer l’home per disminuir riscos quan hi hagi un desastre natural i hem construït ciutats jugant als vaixells o comprant les infraestructures, amb tots els serveis necessaris per sobreviure a una catàstrofe. Reflexionàrem sobre el valor que li donàvem a totes les nostres coses i l’ordre de importancia. Totes aquestes aventures les vam viure sota la pluja, uns ho vam viure de més a prop i uns altres de menys, però tots ens vam mullar una mica.

tornar

Bloc a WordPress.com.

%d bloggers like this: