Excursions

Sant Martí Sarroca

Quan en el full d’inscripció posava que aquesta excursió no era apta per a pixamandúrries, no deien pas cap mentida!!!
I és que el dissabte 18 d’abril ens trobàvem a la Plaça Catalunya, amb totes les previsions del temps ben consultades i agafàvem el tren cap a Vilafranca del Penedès. D’allà sortia el bus que ens portaria fins a Sant Martí Sarroca.
Un cop al poble, vam pujar fins el castell, on vam esmorzar per agafar forces per a l’excursió. Des del castell, ens van ensenyar quin era el nostre objectiu: baixar la muntanya del davant per un camí que no es veia. Però no podia ser; si gairebé era un pendent de 90 graus!!!
El primer que vam fer va ser buscar el començament d’aquest camí. Si l’havíem de baixar, volia dir que primer havíem de pujar. Evidentment, va ser l’estona amb més sol del dia; quan pujàvem. Finalment, arribem al principi del camí; un senderó ben estret que baixava entre els arbres. Ens vam maquilar per tal de camuflar-nos bé entre la vegetació, i de tres en tres, flanquejats pels monitors, vam anar entrant al camí.
El principi era ben normal, però de seguida va arribar el primer tram que baixàvem ajudant-nos d’unes cordes que hi ha al costat del camí. Primer baixem i després pugem. Arribem a la “Cova dels bous”, que ens serveix de refugi davant les quatre gotes que començaven a caure.
Passat el núvol, seguim el camí; havíem de passar per un pas estret que acabava havent-se de pujar entre unes pedres. I així, de mica en mica, anàvem fent el camí; ara rellsico per aquí, ara passo per allà, ara salto aquest arbre, ara passo entre els matolls… Renoi! Sí que és una aventura!!!
Finalment, arribem al final. Aprofitem per dinar abans d’anar cap al poble. Hi arribem passant tot de ponts de fusta situats al llarg del caminet. Un cop al poble, davant l’amenaça dels núvols, ens refugiem sota uns porxos, on juguem una estona tot esperant iniciar el retorn a casa.

 

Castell de Burriac 7 de febrer de 2009

Cabrera de Mar. 10’40h. Només baixar de l’autocar ja es veu, allà dalt, imponent, el castell de Burriac. La sensació que et ve de seguida és que sembla molt a prop, però es veu força amunt…
Acabats d’esmorzar, comencem el primer tram: a la dreta? a l’esquerra? Agafem la Via Regina que puja recte amunt, fins que enllacem amb un caminet per dins el borsc que ens porta fins al punt X.
I què passa al punt X? Que ens distribuïm en cinc grups. Cada grup ha de fer l’últim tram de l’excursió en el menor temps possible. La idea de fer-ho corrent desapareix ràpidament al veure que les pujades són d’un desnivell considerable, i que fer-les caminant ja requereix molt esforç. Finalment, grup a grup, tots anem fent el cim; els més ràpids en 19 minuts i mig; els que gaudien de l’esplèdid paisatge, en 24 minuts.
Dalt el castell, explorem, dinem i tornem a explorar, fins que ens reunim per mirar de trobar el tresor d’en Pere Joan Ferrer, el senyor de Burriac de mitjans del segle XV. Una vegada trobem el tresor (que per sort, no era cap esquelet), iniciem la tornada cap a Cabrera.
Arribats a Cabrera, primer ens mengem el tresor, després fem uns jocs molt divertits i finalment berenem mentre esperem que arribi l’autocar que ens torna cap a Gràcia.

tornar

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

%d bloggers like this: