Convivències

1r trimestre. Convis de tardor

Un nou canal de televisió!

El passat 21 i 22 de novembre, Món Jove va inaugurar el seu canal de televisió inalàmbric i en tres dimensions on les imatges es veuen, com en la mateixa realitat! Un grup de 52 telespectadors monjovins van poder vire en directe les primeres emissions del canal, que van tenir lloc a la localitat de Llinars del Vallès.

A banda d’obrir les emissions amb la carta d’ajust i amb la presentació dels diversos càrrecs dins de l’empresa, els espectadors van poder gaudir d’una gran oferta programes. Des d’un programa de premsa verda anomenat “Salsa Verda” on es revelaven alguns dels secrets més amagats dels monitors de Món jove, fins al “Deliciós espai de la Cuina” amb l’Andreu Mas, passant pel programa més llenguado “El Llenguallarg” o d’altres més aventurers, com el “Gran Món Jove” on havien de superar un seguit de proves per endur-se un gran premi!

Però… Després d’aquestes emissions prova, van començar a aparèixer les diferències entre els components del cos administratiu del canal. Els fets s’anaven encadenant i cada vegada el mal ambient dins del canal es va anar exagerant més i més, fins al punt que, en un atac de gelosia, l’encarregat de la il·luminació va tancar al traster, l’actor principal de la telenovel·la.

Amb l’ajuda dels espectadors el problema es va poder solucionar, però aquests fets van fer reflexionar a la comissió administrativa que el canal encara no estava llest per fer el seu salt a l’audiència catalana. De manera que van donar per acabada la vida del canal verd i negre, si més no, momentàniament.

Us deixem amb alguns dels millors moments de les emissions de prova.

2n trimestre. Convivències d’hivern

MITJANS

Atenció grumets!

Aquest cap de setmana Món Jove ha anat amb els grups de grans i mitjans a Can Rigol disposats a passar dos dies genials. Els nens de seguida es van posar a fer cabanes i de ben segur que si haguéssim estat més dies haurien construït una autèntica ciutat entre els arbres del bosquet!! Felicitats nois!

El que no ens esperàvem, però, va ser la sobtada visita d’uns pirates, que de fet ja portaven segles en aquella casa. Els corsaris havien estat maleïts feia molts i molts anys, obligats a quedar-se a Can Rigol sense poder-ne sortir. La condició per ser lliures era la següent: cada cert temps podien fer arribar a alguns nens fins a la casa per tal de convertir-los en autèntics pirates, cosa que si aconseguien els donaria la llibertat. Ens van dir que molts ho havien intentat, però que ningú no va ser prou digne… I a que no sabeu a qui van demanar ajuda? Als nens de Món jove !!

Vam passar unes proves complicades, d’enginy, destresa i companyerisme entre d’altres durant tot el cap de setmana. Vam fer les nostres pròpies i originals banderes pirates (que per cert van quedar estupendes) i vam superar gimcanes i trobar moltes pistes per arribar a aconseguir el major dels tresors : els valors d’un pirata!

Finalment, deprés de passar-nos-ho molt bé i passar totes les proves va arribar el moment de la veritat i… Sí! Els nostres nens s’havien convertit en inigualables pirates i van rebre el diploma que ho confirmava de part dels pirates de Can Rigol els quals per fi havien trencat la seva maledicció i podien posar rumb als oceans, deixant-nos amb uns records inoblidables!

Felicitats grumets, i bon aire!!!

GRANS

Dissabte a les nou i mitja del matí, ja amb les lleganyes fora, les motxilles llestes i les ganes de diversió a punt, ens vam trobar tots a Plaça Espanya preparats per agafar l’autobús que ens portaria cap a Can Rigol, Begues, on uns pirates maleïts ens convidarien a aprendre la seva cultura, convertint-nos així en autèntics corsaris i alliberant-los de la seva maledicció.

Doncs be, un cop fetes les presentacions vam passar a l’acció; calia saber com eren i que feien els pirates i que millor que una gimcana per entrenar-nos? Entre jocs de cartes, rugby-pirata, lluita a la passarel·la i preguntes de cultura marinera, ja érem un pas mes a prop del nostre objectiu. Però, que es el que identifica a un pirata de debò?  Doncs la seva bandera, es clar! i per aquest motiu ens vam tancar tots al menjador, entre papers, pegues, tisores, maquinetes i llapis de colors, i vam posar a prova la nostra creativitat. Desprès, per acabar d’entendre els ideals pirates, una buscada de valors pels voltants de la casa amb definicions incloses va posar fi a aquest llarg primer dia i, cansats però amb ganes de gresca i xerrameca, tocava anar a dormir.

L’endemà, ansiosos per saludar al nou dia, els intrèpids futurs pirates es van alçar ben aviat… massa aviat! Però després d’un reconfortant esmorzar, vam passar a la ultima prova… L’abordatge! Separats en quatre equips, les tripulacions havien d’aconseguir robar-se el tresor entre ells que va acabar en un emocionant partit de futbol nens v.s monis. I els pirates van aparèixer per donar-nos les gràcies i un diploma a cadascú.

Així doncs, una altra vegada ho hem aconseguit !  i desprès d’un interminable viatge en un autobús.. bossa! .. que semblava una llauna de sardines … bossa! … remullats per la pluja … bossa! … i cansats i derrotats … bossa!… vam arribar a terra ferma amb els pares. Però ara sent autèntics pirates, i no mariners d’aigua dolça.

3r trimestre

PETITS

Monjovins!

Aquest cap de setmana s’han realitzat les PRIMERES convivències de petits i… han estat un autèntic èxit!

El camí de Centelles fins a la casa va ser cansat, però els nostres campions van conseguir arribar al nostre destí com uns valents! Després d’un bon dinar i una estona de temps lliure per l’enorme casa, vam començar a realitzar les primeres activitats per conèixer-nos, i després d’estar buscant unes peces amagades pels terrenys vam trobar una cosa inesperada… Una carta de les bruixes! Davant la sorpresa de tots, aquestes ens demanaven que ajudéssim a canviar l’imatge que el món té d’elles amb altres activitats per demostrar que erem dignes de confiança.

Així, després d’un llarg dia, ja per la nit, vam descobrir entre els arbres una caixeta que brillava per art de màgia amb una nova carta de les bruixes, que ens donaven les gràcies i ens informaven que l’endemà fariem algunes proves per descobrir els secrets de les bruixes i així va ser!

Finalment, de tornada a Barcelona, tots portavem en ment la noticia que s’havia de donar el món i tot allò que haviem après: les bruixes no tenen per què ser dolentes ni lletges, com tampoc ho som nosaltres perquè al cap i a la fi tots som persones.

Petits i petites, abracadabra i felicitats a tots campions!

MITJANS I GRANS

Vam arribar d’hora a la casa de colònies i vam aprofitar per jugar i fer memòria del nom dels companys i dels monis (en venien tres de nous!)

A la tarda els monitors teníem una sèrie d’activitats preparades, però mentre les explicàvem va aparèixer un home ben estrany, de cabell ros i molt llarg i amb unes ulleres de sol a la última moda. Ens va dir que era el Senyor Milka, el propietari d’una fàbrica de xocolata que vivia allà.

Necessitava la nostra ajuda: algú li havia robat la recepta secreta de la millor xocolata i volia que l’ajudéssim a recuperar-la. Primer vam haver de passar una sèrie de proves per guanyar-nos la seva confiança i, més tard, seguir una sèrie de pistes que ens van conduir a la cuina. Allà vam trobar un casset en què el lladre ens deia que no ens tornaria mai la recepta.

Després de sopar els monis van descobrir un mapa amagat, però com que tots volien la recepta el van trencar en molts bocins. Els nens i nenes vam haver de sortir de nit a buscar-los i convèncer-los que ens tornessin els trossos de mapa passant una sèrie de proves. Era molt fosc i hi havia lluna plena, i alguns vam passar força por!

Per fi teníem la recepta i al matí vam decidir de tornar-la al Senyor Milka a canvi de les xocolatines més bones que tingués. Primer havíem de dinar, però al berenar ens en vam llepar els dits! Que bona que era!

tornar

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

%d bloggers like this: