Colònies d’estiu “gaudinianes” a la Sala

Després de molts mesos esperant amb moltes ganes i amb molta il·lusió, finalment el passat 2 de juliol els nens i nenes de l’Escola Vedruna – Gràcia i els monitors ens vam reunir per dur a terme la nostra següent aventura. Aquest cop, l’entorn triat per dur-la a terme va ser la casa de colònies anomenada “La Sala”, situada a La Pobla de Lillet, a la comarca del Berguedà.
Deixant els pares a la Plaça Trilla, ens vam posar en marxa amb els autocars per poder arribar-hi, tot i que pel camí vam trobar moltes corbes.
Un cop a la casa, vam instal·lar-nos i vam començar les activitats, però a la nit, de cop i volta, va aparèixer una senyora molt espantada demanant-nos ajuda per a amagar-se. Ens va explicar que es deia Edna Devil Gaudí i que hi havia uns homes que l’estaven perseguint. L’amaguem amb nosaltres i en aquell moment apareixen dos homes. En preguntar-nos per ella, nosaltres els hi vam dir que no l’havíem vist i, finalment, van marxar.

Petits

L’Edna ens va dir que és una descendent d’Antoni Gaudí, el famós arquitecte català que tantes obres ens va deixar a Barcelona, i que, com que busquen el plànol de l’última obra que va dissenyar el seu avantpassat, la persegueixen. Ella no sabia on eren, però ens va dir que tenia unes pistes i cartes que no sabia que significaven i si la podríem ajudar a desxifrar-les. Vam quedar que a partir del dia següent ens enviaria les pistes i cartes i que nosaltres faríem el que poguéssim.
Durant el segon dia d’estada a la casa de colònies i mentre fèiem les activitats, van començar a aparèixer al voltant de la casa diferents paraules i símbols. Nosaltres els vam mirar i remirar, però no enteníem que significaven ni que tenien a veure els cargols i els soldats amb les xemeneies i les escales. Però els Petits van trobar un missatge molt estrany: Jardins d’Artigues. Com que no sabíem què eren, li vam preguntar al Jordi, el senyor de la casa de colònies, si sabia a que es referia la pista i ens va dir que els Jardins d’Artigues és una obra que va dissenyar Gaudí i que es troben a La Pobla de Lillet. MOLT A PROP DE LA NOSTRA CASA DE COLÒNIES!!! D’aquesta manera, el grup de Petits va decidir anar el dia següent a visitar-los per veure quin significat podia tenir la pista.
I així ho van fer. Van marxar d’hora al matí fins a La Pobla de Lillet i allà van agafar el Tren del Ciment fins els Jardins d’Artigues. Després de dinar van donar una volta per l’interior i, a la taula que hi havia dintre del mirador situat a la Glorieta, van trobar les paraules “Xaman Iki…”, PERÒ FALTAVA EL FINAL DE LA PARAULA IKI…! Algú ens ho havia esborrat. Els Petits van decidir tornar a la casa de colònies per explicar el que havien trobat a la resta de la colònia. Mentre els Petits eren fora, Mitjans i Grans van continuar fent les activitats, però van aparèixer unes pistes on s’explicava el significat de la paraula “Xaman” i el lloc on hi vivia un Xaman conegut a la comarca. En posar-ho tot en comú a la nit després de la tornada dels Petits, els Mitjans decideixen anar a l’ermita Santa Maria de Lillet que apareixia a la pista per veure si trobaven el Xaman i, com que una de les pistes deia que els Xamans poden invocar el record de les persones que han mort, li demanarem que invoqui el record de Gaudí i que ell mateix ens digui on va deixar els plànols de la seva última obra.

Mitjans

I així ho van fer. Els Mitjans van marxar de visita a l’ermita i, un cop a la porta, van trobar penjat fora l’horari de feina del Xaman. En veure que només treballava a la nit, li van deixar un missatge a la porta demanant-li que ens fes una visita aquella nit. Un cop a la casa de colònies, els hi van explicar tot als Petits i als Grans.
A la nit, estant tots reunits, va aparèixer el Xaman i li vam explicar què volíem fer i perquè i, mentre ho vam fer, va aparèixer l’Edna amb els dos dolents, en Nasti i el Plasti, i se’n riu de nosaltres. Diu que ens ha enganyat, que la seva intenció des del principi ha estat fer-nos invocar el Xaman i que tot el que ens ha enviat no servia de res. D’aquesta manera, van obligar al Xaman a invocar el record de Gaudí. Quan va aparèixer Gaudí, els dolents i l’Edna el van voler agafar, però van rebotar i finalment van quedar estabornits. Mentre aquests estaven a terra, Gaudí ens va deixar anar una frase que no tenia molt de sentit, però quan va veure que no teníem males intencions i que el podíem tocar, ens parla del Xalet del Catllaràs. En aquell moment els dolents es van aixecar i, havent sentit les paraules de Gaudí, van marxar corrents a buscar els plànols. Els Grans van decidir anar-hi el dia següent per intentar arribar abans i aconseguir el mapa. Gaudí també ens va dir que, a part del plànol, hauríem de trobar una altra cosa molt important, i que això no ho saben els dolents.
Els Grans van marxar al dia següent, mentre Petits i Mitjans es van quedar a la casa de colònies fent més activitats per conèixer més Gaudí i intentar entendre el seu codi secret. Mentrestant, els Grans van arribar al Xalet del Catllaràs i van trobar, seguint les senyals de Gaudí, una nota dels dolents dient que ells havien arribat primer i que tenien el plànol, però el que no sabien era que havien deixat enrere una cosa molt important. Eren unes ulleres amb uns vidres vermells, com ens havia dit, era la manera de poder veure correctement el plànol!

Grans

El dia següent, quan els Grans van tornar, van explicar als Petits i als Mitjans el que havia passat amb el plànol i les instruccions que havien trobat. Però a la nit van aparèixer els dolents dient que, com que no podíen entendre el plànol, havien segrestat l’estàtua de pedra del Xaman que es trobava als Jardins d’Artigas i que teníem dos dies per a desxifrar-lo. Com que no voleím que li passés res a l’Ikifar, ens vam comprometre a desxifrar-ho i donar-los el plànol desxifrat.
El dia següent, com que vam veure que per a poder fer front a aquesta aventura necessitaríem habilitats que fins al moment no ens havíem plantejat, ens vam entrenar en millorar la nostra intuïció i deducció, l’agilitat mental i la memòria, la força, la velocitat i la resistència, la coordinació, la punteria, la cooperació i el treball en equip, la lògica i el camuflatge. Un cop superades totes les proves, ens vam proposar fer les ulleres per a poder preparar el plànol que el hi donaríem als dolents, però vam decidir modificar-ho i només donar-los la part del plànol sobrant que no és veu amb les ulleres posades. Per aquesta raó, i seguint les instruccions de Gaudí, cadascú de nosaltres ens vam fer unes ulleres amb les quals vam mirar el plànol i vam dibuixar el plànol falç.
La nit del dia següent, quan es complien els dos dies de marge que ens havien donat els dolents, se’ns va aparèixer Gaudí i ens va dir que el Xaman l’havia invocat per a dir-nos que no els hi donéssim el plànol als dolents, que ell no era tant important. Però nosaltres li vam explicar a Gaudí la nostra idea d’enganyar els dolents i a ell li va agradar tant que va decidir ajudar-nos. Quan de sobte aparèixen Nasti i Plasti amb l’Ikifar (el xaman) dient que havíen descobert que l’Edna només volia el plànol per treure diners, al contari que ells, i que confiéssim en ells per ajudar a enganyar-la. En aquell moment, van aparèixer l’Edna i nosaltres li hi vam donar el plànol falç. L’Edna es va posar a cridar, ens havía descober! Però el Xaman, com que els dolents l’havien deixat lliure, amb la nostra ajuda, va fer un conjur que convertiria a l’Edna en pedra al matí i li va dir que, a partir d’ara, viuria amb ell als Jardins d’Artigas. D’aquesta manera, en nasti i en Plasti es van endur a l’Edna. Gaudí ens va agrair la nostra ajuda i, finalment, es va emportar els plànols que era el millor lloc on podíen estar.
Nosaltres vam marxar cap a Barcelona molt contents per tot el que havíem après i l’ajuda que havíem pogut donar.
Fins l’any que ve…

tornar

Bloc a WordPress.com.

%d bloggers like this: