Convivències

Convivències de primavera (31 d’abril i 1 de maig)

El dissabte 30 d’abril vam agafar les motxilles i ens vam encaminar a St. Pere de Torelló! Després del tren vam estar 1’45” caminant per pobles, roques i camps de conreu i finalment vàrem arribar a la casa.
Després de dinar se’ns van aparèixer uns éssers ben estranys, ni més ni menys que un Mag, una Elfa, un Hobbit, un Ent, un Nan i un Dunedain. Ens van dir que tenien un anell únic molt poderós que controlava malèficament a aquell que el portava posat, el qual s’havia de destruïr perquè podia caure en molt males mans. Per destruir-lo s’havien de reunir els anells de les sis races i el Hobbit ens donaria l’anell únic que guardava.
Els estranys éssers que ens havien visitat havien estat buscant aquests anells però no els trobaven i ens van demanar la nostra ajuda. Tots nosaltres vam posar-nos a conèixer ben a fons les races i a buscar els anells. Com som molt llestos de seguida els vam trobar tots.
A la nit l’Uruk-hai va robar l’anell únic i vam haver de lluitar contra els orcs. Finalment el Dunedain va aconseguir-lo guanyant una lluita cos a cos contra l’Uruk-hai. El dia següent vam escollir un representant de cada raça perquè ensenyéssim al Vàlar que ens coneixíem molt bé totes les races i així poder-li entregar l’anell únic perquè el destruís. Una estranya poció va desfer l’anell i el Vàlar se’n va anar als seus boscos misteriosos.
Vam tornar a casa més ràpid del que pensàvem, o almenys això ens va semblar, i vam poder descansar amb la ment tranquil·la, ja que l’anell únic ja no podria caure mai més en males mans.

Convivències d’hivern (19 i 20 de març – Mas Banyeres)

Mitjans i Grans

Dissabte després d’acomiadar-nos de tots els pares, agafar el tren i caminar una estona vam arribar a la casa de colònies Mas Banyeres de Centelles. Un cop instal·lats i dinats els senyors de la casa ens van explicar que es feia un concurs d’invents al poble.
Després de buscar totes les peces del cartell que s’havien trencat misteriosament i havien volat per culpa del vent, vam crear els nostres propis invents amb objectes reciclats per poder participar-hi.
Per la nit ens va venir a visitar la Lady Claudia Anglesa, una inventora amb moltes llums, que ens va explicar que volia guanyar el concurs però que li estaven desapareixent moltes peces del seu innovador invent.
De sobte va aparèixer el malvat i estrambòtic Dr. Frankelles va confessar que era ell qui li barrava el pas a la nostra inventora i ens va dir que pensava guanyar el concurs de totes totes amb l’ajut dels seus esbirros mentalment manipulats. Seguidament va atacar a la nostra inventora amb un dels seus malèfics invents, la vareta desmemoritzadora!
Com a bons inventors, vam decidir ajudar a Lady Claudia Anglesa a recuperar els seus coneixements bàsics de la ciència transportant tot de sobres plens d’informació de punta a punta de la casa, però sempre vigilant que els esbirros no ens aturessin per el camí ni ens fessin tot de preguntes que hauríem de respondre correctament.
Alguns vam tenir por, però com anàvem en grup i ben lligats amb els fulards la valentia no va tardar en aparèixer. Al final vam aconseguir transmetre-li moltíssim coneixements necessaris per ser un bon científic!
De bon matí vam fer les bosses i vam esmorzar, però l’invent de Lady Claudia Anglesa, que havia guanyat el concurs, va tenir certs efectes secundaris i ens va capgirar el dia per unes hores… tot funcionava del revés!! Així que vam jugar a jocs sense sentit i completament oposats als que estàvem acostumats. Sort que es va arreglar la màquina abans de dinar i tot va tornar a la normalitat. Quan va arribar l’hora de marxar, ens vam carregar les motxilles i vam córrer cap el tren, que per poc no se’ns escapa! En una hora ja tornàvem a estar a Barcelona amb tota la família esperant-nos impacients.

Convivències dels Petits (26 i 27 de febrer – Sant Vicenç)

Els petits de Món Jove vam anar de convivències els dies 26 i 27 de febrer a la casa de colònies “Casal Sant Vicenç”.
Desprès de despedir-nos dels pares, vam fer un viatge en tren fins a Arenys de Mar! Un cop a la casa, fent jocs per tal de presentar-nos, vam trobar una ampolla misteriosa amb un missatge a l’interior. Era d’un pirata, anomenat Piere, que necessitava la nostra ajuda per trobar el seu tresor. No ens ho vam pensar dues vegades per posar-nos a ajudar-lo, però és clar, primer havíem de demostrar al pirata que nosaltres també érem bons pirates!
Així que dit i fet, un cop instal·lats a la casa vam fer una sèrie de proves on ens vam posar a la pell d’una veritable pirata. Vam pintar-nos com ells, vam preparar un ball amb una cançó pirata i, fins i tot, vam poder pintar la nostra pròpia bandera!
Però un pirata, no ho és sense els seus atributs típics, així que per la nit ens vam posar a buscar per tota la casa les diferents parts del pirata, un lloro, una pota de pal, un cinturó… i, per acabar, vam trobar un missatge d’en Piere dient-nos que estava completament segur que érem bons pirates i, com a regal, ens deixava un conte ideal abans d’anar a dormir.
Al matí següent, vam divertir-nos molt fent jocs com el mocador, l’stop, el matar conills… amb els quals vam obtenir diferents trossos del mapa del tresor. Però, quan estàvem reconstruint el mapa, vam veure que faltava una peça! De sobte va aparèixer en Piere amb l’últim tros, i vam poder trobar un fabulós tresor de monedes de xocolata!

Convivències de tardor (13 i 14 de novembre – La Granja)

Mitjans

Monjovins i monjovines:
Les primeres convivències del curs s’han realitzat i han anat genial!
Després d’un viatget amb tren i una caminada entre els camps i boscos dels voltants, vam arribar a La Granja. Un bon dinar en rotllana, uns quans jocs per presentar-nos i de sobte… Ens vam trobar un tros de carta en un idioma estrany!
Preguntant a les cuineres vam descobrir que la gent de la casa havia trobat trossos de paper semblants i ens els van donar amb una condició: havíem de passar unes proves per aconseguir cada tros i la veritat és que ens ho vam passar genial ballant, muntant castells, saltant a la corda…
Més tard vam desxifrar l’alfabet amb el que estava escrit i vam descobrir el missatge: uns excursionistes estaven atrapats a la muntanya i necessitaven la nostra ajuda.
Vam aprendre a transmetre missatges en plena nit, amb els monitors registrant els nostres petits excursionistes que no feien més que córrer d’una banda a l’altra. Finalment vam enviar-los les coordenades per salvar-los i sí, ho vam aconseguir!
Pel matí i per acabar, els nens van passar unes probes per tal de convertir-se en veritables excursionistes i sobreviure a la muntanya, i després de dinar una senyora paella i jugar un partidet de futbol vam marxar cap a Barcelona a descansar, que ja tocava!

Grans

Els grans de Mon Jove, juntament amb el grup de mitjans, vam anar a passar el cap de setmana a la casa de colònies “La Granja”.
Un cop instal·lats, ens van venir a veure un parell de senyores que no tenien gaire bon aspecte. Anaven molt esparracades i feien una mica de pudor. Ens van explicar que es deien Pepi i Manoli i que vivien prop de la casa, sota uns cartrons. També van dir-nos que eren molt pobres i que en sentir-nos riure tant, els agradaria que poguéssim ajudar-les a recuperar tots els valors que per falta de diners, havien anat perdent. Així doncs, no ens ho vam pensar dues vegades i vam començar a fer tot d’activitats amb elles per tal que recuperessin la seva alegria, col·laboració i esforç.
Van jugar amb nosaltres a un joc on havíem de menjar xocolata amb forquilla i ganivet mentre un altre feia de pallasso, van cantar al bingo musical i a la nit van apuntar-se a la fàbrica de cacauets, on si eres un treballador havies de córrer moltíssim!
L’endemà al matí, vam adonar-nos que la solidaritat està molt ben amagada però que si col·laborem entre tots, finalment la podem trobar.
La Pepi i la Manoli es van despedir de nosaltres donant-nos les gràcies per haver-les ajudat a recuperar les ganes de seguir somrient malgrat les dificultats.

tornar

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

%d bloggers like this: