Colònies d’estiu: Can Vilalta, 7 al 15 de juliol

Poc ens ho esperàvem que les coses anirien així quan tot just el primer dia, recollint una pilota que s’havia perdut, ens vam trobar una capsa amb uns símbols estranys. No tenia cap mena de pany ni cadena, però ni els monjovins ni els seus monitors érem capaços d’obrir-la. Fins que aquella mateixa nit es va desbloquejar amb un fort espetec. A dins hi havia una pedra amb uns símbols força particulars. Semblava que formava part d’una peça més gran. Quan encara no havíem pogut treure l’entrellat de tot allò van aparèixer dos homes amb torxes que duien caputxes vermelles i unes màscares blanques amb un nas especialment llarg.

 

Petits

No negaré que feien esgarrifar una mica, però no s’ha de jutjar ningú pel seu aspecte. Semblava que aquella mena de pedra tenia molt valor per a ells, però no van acabar de dir-nos de què es tractava (ni per què anaven vestits amb aquelles pintes). Veient que no ens la traurien de les mans van marxar. Si ens pensàvem que ja podríem anar a dormir tranquils ens equivocàvem d’allò més, ja que ben aviat ens va venir a visitar l’arquèoleg Altimiri, una persona ben curiosa que movia el cul amb tanta agilitat com el pinzell.

 

Mitjans I

Ell va ser qui ens va informar que aquella pedra era una relíquia MAIA!! I que n’hi havia més d’una perduda per allà. Ens va advertir que els maies eren capaços de detectar on apareixien les relíquies, i que molt probablement ja estaven venint cap a Can Vilalta. De manera que decidim guardar-la entre tots els membres de la colònia (que 100 persones vigilen millor que una).

 

Mitjans II

Curiosos com som no vam tardar gens en investigar sobre la cultura maia per conèixer millor aquella gent que tenia previst venir-nos a veure. Seriosos i exòtics ens van visitar de nit, amb el Gran Jefe Guatàfac al capdavant. Pel que sembla, l’orde dels Guants Blancs (de les màscares amb el nas llarg) havia aconseguit cinc de les sis relíquies maies… ja només n’hi quedava una per obtenir el poder. Així, planegem amb els maies de donar-los una relíquia falsa, per tal que deixin de buscar la que nosaltres guardem. Però per crear-la cal fer una bona excursió: els Petits aniran a buscar sorra antiga, els Grans marxaran a fer bivac per intantar trobar una pedra humida, i els mitjans aniran a Correus a convocar els Guants Blancs per carta.

 

Grans I

Però quan arriben aquells encaputxats les coses no surten com ens esperàvem. Les relíquies s’estan activant i el Gran Jefe Guatàfac ens informa que només tenim 48h per aprendre un ritual que podria acabar amb el seu poder. Així doncs aprenem a ballar l’antiga dança de la Maiaka. Gràcies a aquesta aconseguim derrotar els Guants Blancs la última nit i anular el poder d’aquelles pedres. Els maies ens van acceptar com a part del seu poble i se’n van anar molt emocionats.
I és que quan Món Jove està fi ningú ens pot parar!!!

tornar

Bloc a WordPress.com.

%d bloggers like this: