Convivències

1r trimestre: Petits

El dissabte 26 els petits, després d’agafar el tren fins a Centelles i caminar durant una bona estona, vam arribar a la casa de Mas Banyeres. Allà, vam jugar una estona, però de seguida va arribar l’hora de dinar. Un cop vam acabar, i amb ganes de seguir jugant, ens vam dirigir cap a una gran esplanada per fer més jocs i per conèixer-nos una mica millor ja que per alguns de nosaltres aquestes eren les primeres convis!
En mig d’un dels jocs, però, vam trobar un estrany cascavell que les monitores van guardar pensant que potser algú l’hauria perdut. Tot i no donar-hi massa importància, , un cop instal·lats vam trobar un tros d’una carta escrita amb lletres molt estranyes que no podíem entendre. Vam decidir buscar la resta, a veure si així enteníem que deia, i per els exteriors de la casa vam trobar els trossets que faltaven a més a més d’una mena d’abecedari que ens permetia descodificar la carta! També vam trobar una capsa de picarols, boletes i cordill. Vam ajuntar els papers per reconstruir la carta. L’havia escrit un follet, en Pipo, el qual ens demanava ajuda ja que el seu amic Rimram s’havia perdut. Volia que l’ajudéssim a trobar-lo. Però hi havia un petit inconvenient: els follets no es poden veure. Així que per comunicar-nos necessitàvem fer polseres amb els picarols que havíem trobat.
Desprès de fer una gimcana per conèixer millor els follets, per la nit, ens vam disposar a buscar en Rimram, així que vam agafar les lots i tot seguint unes pistes que ens havia deixat el follet perdut el vam trobar. Finalment, vam escriure una nota en idioma follètic al nostre nou amic Pipo perquè els dos follets es poguessin retrobar.
L’endemà al matí, al mateix lloc on havíem deixat la carta pel nostre nou amic, n’hi vam trobar un altre en la que ens donava les gràcies i ens regalava un joc follètic perquè hi poguéssim jugar, i que n’era de divertit! Amunt i avall, corrent sense parar com autèntics follets! Desprès de dinar vam agafar les motxilles i ens vam tornar a encaminar cap a l’estació tot cantant cançons que havíem après durant el cap de setmana.
Al tren, vam repartir tot de dibuixos que els follets ens havien deixat i en un obrir i tancar d’ulls ja tornàvem a ser a Barcelona amb tot d’aventures per explicar als nostres pares.

1r trimestre: Mitjans i Grans

Després d’una estoneta en tren i d’una llarga pujadeta, per fi vam arribar a la casa i vam poder explorar els exteriors durant el matí. En acabar de dinar i instal·lar-nos, uns cartells extranys ens van cridar l’atenció, “ELECCIONS 20-N” deien, “voteu per MÀXIMUS” o “voteu per FILIPPA”.
Per sort, un esclau una mica esparracat ens va explicar el què passava i ens va portar a veure els discursos dels dos aspirants a cónsul de roma, MÀXIMUS que volia mantenir els esclaus com a bèsties sense sentiments, i FILIPPA que lluitava per l’alliberament d’aquests i el valor de les persones. Junt amb dos patricis estrafolaris, CAMEYAQUIS i PATTY, vam escoltar atentament el que ens deien en cada moment, coneixent als romans, defensant la FILIPPA de les amenaces, recordant els valors…
Després de sopar acompanyats per l’estranya parella, trobem les butlletes i les firmes necessàries per a què les eleccions es duguèssin a terme. Així va arribar ràpidament el dia de les eleccions i, després d’una gran propaganda electoral i unes llargues votacions… ELS ESCLAUS JA SÓN LLIURES! I FILIPPA i YANNIS es podràn casar!

2n trimestre: Petits (10 i 11 de març)

El passat 10 de març, el petits de Món Jove vam anar de convis a Can Mas. Després d’haver agafat un autobús i haver caminat una mica va arribar l’hora de dinar, tot amb normalitat. Passada una estona, vam trobar un trosset de paper que semblava com si algú l’hagués perdut. Vam decidir investigar i en vam trobar molts més!! En ajuntar-los amb l’ajuda de tots, vam descobrir que eren els apunts d’una bruixa que es deia Maduixa! En aquests apunts ens explicava com fer una poció, i els ingredients que necessitàvem.
Durant la tarda, vam fer diverses activitats per poder saber si podíem considerar-nos mags o no…i per tant que ho érem, en sabíem molt sobre aquest tema. En arribar la nit, vam sentir un soroll i a l’anar a mirar ens vam trobar la Bruixa Maduixa plorant perquè una companya de l’escola de màgia, la Morgana, havia perdut uns apunts i la marmita on feia pocions, i per tant, no podria fer l’examen que tenia l’endemà.
Com que nosaltres havíem trobat uns apunts, li vam ensenyar i resulta que eren els seus, així que li vam tornar. Al cap d’uns segons de tornar-li, va aparéixer la Morgana, i ens va dir que ella li havia amagat la marmita i que per tal de recordar on l’havia deixat havia escampat unes pistes per la casa per tal de poder recordar-ho.
Els petits, que teníem ganes d’ajudar a la Maduixa vam recollir totes les pistes i vam trobar la marmita i li vam deixar en un lloc on la Maduixa pogués trobar-la. A l’endemà vam trobar-nos una carta de la Maduixa dient que havia aprovat i que per donar-nos les gràcies ens deixava tots els ingredients i els estris necessaris per fer la poció.
Com intrèpids que som, vam decidir fer la poció, i sabeu què? La poció va fer PUUUUMMMM!

2n trimestre: Mitjans i Grans (10 i 11 de març)

EL dia 10 de març uns quants aventurers de mitjans i grans van posar-se la motxilla a l’esquena amb direcció a Canet de Mar. La sorpresa va arribar quan ens vam trobar amb dos personatges ben peculiars: l’Olimpia i el Gustavo, els guanyadors de la medalla d’or i plata de les olimpíades passades, respectivament.
El Gustavo estava molt enfurismat, no parava de queixar-se dels resultats de les anteriors olimpíades i replicava que els entrenaments no servien per res, finalment ens va comunicar que pensava guanyar les olimpíades següents com fos, que casualment se celebraven el diumenge següent. L’Olimpia ens va convidar a participar-hi, i vam decidir que primer de tot aprendríem en què consistien exactament i després ja decidiríem si hi participàvem o no. Després d’una gimcana organitzada per conèixer les olimpíades vam decidir que sí que hi participaríem, i es van escollir els nens que durien la torxa al dia següent.
Després de berenar ens van venir a visitar les entrenadores personals de l’Olimpia: la Marxa i la Party, dues professores d’aeròbic americanes amb molt de ritme que ens van fer una classe pràctica de diferents tipus de ball per posar-nos en forma.
Aquella mateixa nit l’Olimpia va trucar inesperadament a la Paula, que entre plors i sanglots li va dir que la torxa olímpica havia desaparegut misteriosament i que molt possiblement havia sigut culpa del Gustavo, nosaltres no vam dubtar en ajudar-la i vam començar la cerca de la torxa perduda, que va resultar estar a la casa.
El diumenge, amb la torxa a bones mans, els nens escollits el dia anterior la van transportar fent una volta a la casa per inaugurar les olimpíades, i finalment vam poder celebrar-les com es devia. Tot i així, la millor recompensa que vam poder rebre aquell dia va ser que a en Gustavo ja no li va semblar tan dolent un segon lloc, va acceptar la medalla de plata i va admetre que un bon entrenament és essencial per tenir èxit, fins i tot va abraçar a la Olimpia!

3r trimestre: Petits

Aquest dissabte els petits ens vam trobar ben d’hora a plaça Catalunya per agafar el tren en direcció Centelles. Un cop vam arribar al poble vam esmorzar i ben decidits vam començar a caminar fins a la casa. Era un camí llarguet i de pujada però havíem agafat moltes energies i hi vam arribar ben de pressa!
Tan bon punt vam arribar, vam anar al camp d’herba a jugar i allà mateix vam dinar. Després de dinar, ja amb la panxa ben plena, ens vam anar a instal·lar. Volíem seguir jugant, però pels volants de la casa vam trobar un trosset de cartell vermell! Què podia ser??? Vam decidir seguir buscant pels voltants de la casa a veure què trobàvem. Entre tots vam trobar tots els retalls. Els vam unir i vam descobrir que era EL CARTELL DEL CIRC MELIC. Un circ que arribava a Centelles justament aquest cap de setmana.
Després de berenar vam fer un taller de boles de malabars. Ens volíem introduir una mica en el món del circ. Vam fer unes boles xulíssimes amb globus i arròs, semblaven boles de malabarista autèntiques!
Després de sopar, quan estàvem tots reunits parlant sobre el joc de nit que faríem van arribar tres PALLASSOS que estaven molt preocupats perquè els hi havia desaparegut les coses del circ! Nosaltres com a bons nois i noies vam oferir-nos per ajudar-los a buscar tot allò que els faltava. Entre tots vam dibuixar un mapa de la casa, i ens vam posar a buscar. Anàvem senyalant al mapa tots els llocs on trobàvem alguna cosa. Vam trobar ELS LLEONS, LA BARRA D’EQUILIBRIS, UNA GÀBIA… un munt de coses havien perdut!
Després de buscar tot això ja era tard i nosaltres volíem anar a dormir. Però quan estàvem davant de la casa, vam veure una MALABARISTA al balcó que estava practicant amb les seves carioques! Ens va dir que era ella la que havia robat les coses del circ i que ho havia fet ja que el director d’aquest, el senyor Robert Armengol, l’havia fet fora al equivocar-se durant una funció! Nosaltres vam parlar amb ella i la vam convèncer perquè retornés les coses a canvi de parlar amb el director per tal que pogués tornar.
I així ho vam fer, com que cal donar una segona oportunitat a les persones quan s’equivoquen, vam convèncer al director del circ a través d’una carta. L’endemà, com a senyal d’agraïment, la malabarista, que havia estat de nou acceptada, ens va preparar un munt d’activitats perquè poguéssim ser, per un momentet, des d’homes forçuts, equilibristes i ballarines, fins a domadors de lleons i pallassos!
Després de dinar i, aprofitant una estona entre xàfec i xàfec vam marxar cap al poble per tal d’agafar el tren i tornar de nou cap a Barcelona on ens esperaven tot els pares! Un cap de setmana d’allò més emocionant!

3r trimestre: Mitjans i Grans

El grup de Grans vam marxar de l’escola en autocar i ens vam dirigir cap a Can Rigol, al poble de Begues. Amb prou feines havíem tingut temps de dinar, quan ens va visitar una estranya i estrafolària dona, la senyoreta Capsetonsky, que es va presentar com una multimilionària de Menorca que havia decidit invertir els seus diners en construir cases que funcionarien amb energies renovables. Durant la tarda la vam ajudar a aconseguir els materials que necessitava, però se la veia estranya i preocupada. Ens va confessar que tenia una mica de por, perquè havia rebut amenaces d’una màfia anomenada Cobra, que volia els seus diners per a tasques brutes.
A la nit, de sobte, van aparèixer tres personatges molt peculiars, amb ulleres de sol, vestits de negre i molt seriosos i amb mala bava. Eren membres de la màfia que persegueix a Capsetonsky, i l’estan buscant frenèticament i responien al nom de Big Boss, senyor nº1 i senyor nº2. Vam haver de fer tot tipus de peripècies per tal d’ajudar a Capsetonsky a atrapar els tres membres de la màfia, ja que els gàngsters no es deixaven atrapar sense una batalla final! Finalment, però, entre tots ho vam aconseguir: els mafiosos van quedar empresonats, i la senyoreta Capsetonsky, agraïda, va poder continuar les seves tasques per poder salvar el món.

Als Mitjans, se’ns va presentar Meryl, una dona rica i luxosa que resulta que era la propietària dels terrenys de Can Rigol i que venia a donar-nos la benvinguda a la casa, que és la seva mansió. Quasi a la vegada va arribar la representant d’una ONG, que es diu Mafalda Nomoney i que ens va explicar que tenia dos dies per fer arribar un projecte de reforma pel seu país, que és molt pobre, a l’Ambaixada i si no ho aconseguia, havia de tornar a casa.
Per demostrar-nos com es sentien els del seu país i demanar-nos ajuda, ens va fer agafar paperetes a sorts amb punts a l’interior i començar un contador de punts molt desigualat que començava amb la puntuació que la sort ens havia donat. Tot i així, vam tenir l’oportunitat d’anar recollint punts amb les diferents activitats i reptes que ens van preparar ella i Ophelia, una altra dona molt rica (i potser una mica cregudeta, ella) que no tenia cap interès en ajudar-nos, però a la que li vam demostrar com uns valents que ens podem superar en tot!
Meryl ens va informar que acceptava ajudar la Mafalda i ens va convidar a la seva festa, on també era convidada la Mafalda. Així doncs, un cop decidit que la Meryl presentaria el projecte a l’Ambaixada, ens va deixar una missió: reconstruir nosaltres les bases del seu país i documentar-ho per tenir proves del que podem fer amb esforç! I els punts? Ai, els punts! Van ser la nostra moneda per comprar recursos necessaris per a la reconstrucció del país de Mafalda, perquè no ens posin excuses a l’Ambaixada!
I sabeu què, Mitjans? Li vam enviar el projecte a la Meryl i ahir ens va contestar amb una carta que deia: “Petits minyons meus: ho hem aconseguit! M’han acceptat el projecte! Al país de la Mafalda li espera un futur brillant gràcies a vosaltres! P.D: un petonet de la Mafalda!!!”
Mitjans: HO HEM ACONSEGUIT DE NOU!! VISCA!!!

tornar

Bloc a WordPress.com.

%d bloggers like this: