Can Ridolaina (Bellver de Cerdanya)
15 i 16 de febrer
PETITS, MITJANS I GRANS
Aquest passat cap de setmana 15 i 16 de Febrer, tot Món Jove es va endinsar en unes superconvivències a la casa de colònies Ridolaina, però amb una paradeta abans molt especial a la Molina!
Allà tots vam gaudir de la neu de diverses formes, ja fos fent ninots, llençant-nos en trineus o amb petites guerres de boles de neu. Després d’aquesta petita parada vam seguir el nostre trajecte cap a la casa.
Tot i que pensàvem que tindríem un cap de setmana tranquil un cop a la casa per poder descansar del viatge i l’esgotament a la neu, com sempre, Món Jove ens vam topar amb un problema.
Resulta que a la casa hi voltava un Yeti que, enverinat pel misteriós malvat que pretén esborrar els records de Món Jove, se n’havia menjat uns quants. Però dos biòlegs de l’associació “Save the Yeti” ens van explicar que hi havia un remei, però que ells n’havien oblidat la formula així que l’havíem de recuperar.
Com era una tasca molt complexa, ens vam dividir la feina entre el grup de Petits, Mitjans i Grans. Al grup de Petits li va tocar recuperar els ingredients, a mitjans la recepta i a grans el ritual que es requeria per activar l’antídot.
A la nit, cap dels grups ho va tenir gens fàcil per recuperar el que ens demanàvem!
El grup de petits els ingredients estaven amagats darrera dels monitors, però no els pensàvem deixar passar tan fàcilment! Havien de camuflar-se com poguessin per no ser reconeguts i així arribar fins l’amagatall!
El grup de Mitjans va haver de buscar, no només la recepta, sinó els trossos que la formaven! Després de trobar diferents papers embolicats en mocadors de colors, va poder-los unir per llegir la recepta que permetria fer l’antídot!
El grup de Grans, però, encara ho va tenir més difícil ja que les monitores semblaven haver estat també enverinades; es comportaven de forma molt estranya i semblava que no recordaven qui eren. Així doncs, Grans, primer de tot va haver de fer-les tornar a la normalitat. Tot i haver patit aquest petit imprevist, finalment, va aconseguir tenir el ritual a punt!
A l’endemà següent, el Yeti, segons ens van informar per Walky Talky els biòlegs, ja s’havia pres l’antídot i els records que s’havia menjat els havia expulsat. Així doncs, cada grup es va dedicar a recuperar colònies d’estiu passades.
Petits van recordar les colònies de Puntocom. Per fer-ho, havien de superar sis proves on demostressin ser verdaders cavallers! Però… què és un cavaller sense princesa? L’havien de buscar d’una forma ben peculiar. Havien de preguntar a cada monitor: t’agraden les pomes? Però només la verdadera princesa respondria: sí, pe`ro prefereixo els pèsols!
Mitjans van recordar Els déus del passat on es van trobar ni més ni menys que amb els mateixos déus de l’olimp. A canvi d’unes proves que els van proposar Hermes, Afrodita, Atena, Eris… obtenien informació molt important d’aquell estiu. Un cop finalitzades les proves només havien d’ajuntar tota la informació i, amb ajuda de la cançó, ja van poder saber què va passar aquell estiu!
I, per últim, grans van recordar les colònies d’estiu dels Boscos de Planoles, en les quals apareixien diferents éssers com en Sauron, Fullets, Mags, Orcs i Elfs.
Finalment, Món Jove vam tornar a casa després de un llarg viatge amb més records junts i amb una molt bona experiència!
Can Riera de Ciuret (Fogars de Montclús)
26 i 27 d’octubre
MITJANS I GRANS
Sí! Per fi arriben les primeres convivències del curs de Món Jove! Primera parada d’aquest any tant especial pels Mitjans i els Grans; Can Riera de Ciuret a Fogars de Montclús. Amb un temps immillorable vam agafar l’autocar cap al Montseny. Després de superar els revolts de la carretera sense grans marejos vam arribar a Can Riera.
Semblava que podríem tenir un cap de setmana tranquil, però ben aviat vam rebre una carta d’un dels esbirros que estaven al servei d’aquell ésser malvat que va aparèixer durant la Festa del Quinzè Aniversari de Món Jove. Ens advertia que durant tot el cap de setmana ens estaria observant, tot intentant esbrinar els nostres punts febles com a grup. A partir d’un llibre antic que havia trobat un monitor vam saber que les qualitats de Món Jove es podien mesurar a partir del “Pixamandurrímetre”.
Així doncs, vam intentar aconseguir “pixamandurris” amb proves sobre el treball en equip, el respecte, l’amistat, etc, per veure si podíem fer que l’espia pensés que no teníem cap punt feble i així perdés les ganes de seguir-nos observant. Però el “Pixamandurrímetre” no va pujar gaire i ben aviat vam rebre una altra carta. Aquesta vegada l’espia semblava força confiat, i deia que seria molt fàcil aconseguir el que volia. Això mai! Havíem de reaccionar!
Decidits a demostrar que teníem empenta i que érem espavilats vam construir entre tots un molinet de papiroflèxia que ens va ensenyar el Biel. No semblava que l’espia es donés per vençut. A la nit, l’home de la casa ens informa que últimament li han anat desapareixent dolços del seu rebost i sospita que els han deixat prop d’allà. Perfecte! Ajudant-lo a trobar-los podíem demostrar que érem un bon grup que sabia treballar en equip i amb moltes ganes!
El senyor de la casa ens havia parlat d’unes pistes que ell no sabia interpretar. Disposats a ajudar-los vam aconseguir reunir-les totes tot esquivant els espies que es camuflaven a la foscor. Quan les vam ajuntar vam descobrir que a darrere hi havia UN MAPA! La troballa dels dolços (que estaven boníssims) va fer desesperar a l’espia principal i així ens en vam anar a dormir tranquils, sobretot sabent que els Grans acampaven per allà a prop.
L’endemà semblava que tot s’havia resolt, però l’espia havia enverinat a dues monitores per tal que discutissin tota l’estona per intentar portar la discòrdia a Món Jove. Gràcies a un llibre de receptes vam crear un antídot entre tots a partir d’amistat, respecte, treball en equip i consciència de grup. Entre tots vam superar unes proves per aconseguir uns ingredients ben estrafolaris: pomes llimoneres, friendsons, quarts de taronja i raïmspecte. Un cop barrejat vam curar les dues monitores i tot va tornar a la normalitat.
Per si fos poc, tots els nens van col·laborar a mantenir la memòria de Món Jove escrivint la lletra d’una súper mega NOVA CANÇÓ!!! Desesperat en veure les nostres qualitats, l’espia va marxar desanimat. Visca!
