COLÒNIES D’ESTIU 2016

Amb els nostres millors somriures vam pujar a l’autocar i ens vam acomiadar de totes les famílies, ben preparats per les aventures que ens esperaven a Can Riera de Ciuret.

IMG_1122IMG_1132 IMG_1130

 

 

 

 

 

 

 

Després de descobrir a quina habitació dormiríem i instal·lar-nos cada grup es va posar un nom ben original: Tuticolori, Foixos, Mitjons bruts i Ponis Roses.

IMG_1143 IMG_1153 IMG_1156

 

 

 

 

 

 

En arribar la nit, després de sopar, un fet curiós va passar… Un grup de nens i nenes conjuntament amb l’Andreu, van descobrir un joc que es deia Misti-K, el monitor va treure una carta i van caure a una casella on hi havia un barret de joglar.

IMG_1172 IMG_1219 IMG_1175

 

 

 

 

 

 

No tenia per què passar res més, però com sempre, a Món Jove, passen coses sorprenents…  Ens vam reunir tots, de sobte va aparèixer un joglar ben divertit, tenia un nom moooooooolt llarg, però tothom li deia Monxu.

IMG_1230 IMG_1295 IMG_20160712_115511

 

 

 

 

Aquest ens va explicar que havíem entrat a un joc que cada nit ens proposaria enigmes, tindríem un dia per pensar la solució i l’endemà ens plantejaria un de nou. Com que som molt valents vam acceptar el repte! En fi, què podia passar?

DSCF5893 DSCF5903 DSCF5907

 

 

 

 

 

Durant tot un dia vam investigar com era la vida a l’edat mitjana, i vam pensar una solució per l’enigma. Quan va tornar en Monxu li vam donar una resposta, però no era la correcta. De sobte l’Andreu va caure a terra!

IMG_20160710_130512 IMG_20160710_132129 IMG_20160711_111924

 

 

 

 

 

 

Els monitors vam anar ajudar-lo i a poc a poc es va anar recomponent, què li havia passat? Avui no ho sabríem… En Monxu ens va dir que havíem de tornar a tirar, però que ho havia de fer una altra persona.

IMG_20160711_113839 IMG_20160711_184940 IMG_20160711_115822

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La Roser es va oferir voluntària, va treure una carta i vam caure a la casella d’una grega, en aparèixer es va presentar, es deia Paracaló, i ens va proposar un nou enigma.

P1000810 P1000815 P1000832

 

 

 

 

 

 

Vam descobrir quines eren els costums de l’antiga Grècia i així vam poder respondre correctament a la Paracaló i també desxifrar unes paraules que van aparèixer escrites en grec al braç de l’Andreu, hi deia “Llac Biada”.

P1000836 P1000849 P1000843

 

 

 

 

 

 

Això ens va portar a descobrir que cada cop que l’Andreu queia a terra era perquè estava entrant a poc a poc dins del joc, en 6 dies no sortiria mai més! La Paracaló ens va recomanar anar al Llac Biada, on algú ens podria ajudar.

P1000885P1000857 P1000871

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Aquella mateixa nit vam conèixer la Betty Lu, una dona dels anys 50 molt divertida. Ella ens va donar dos dies per resoldre el seu enigma, ja que per fer-ho correctament havíem d’anar d’excursió!

P1000915 P1000916 P1000904

 

 

 

 

 

 

Així que ens vam repartir la feina, els Ponis Roses anirien al Llac i els Tuticolori, els Foixos i els Mitjons bruts aniríem on ens enviava la Betty Lu. Petits i Mitjans van aconseguir el seu objectiu, van trobar la lletra i la melodia d’una cançó que havíem de cantar a la noia dels anys 50. Els grans també van venir amb les mans plenes, però no com esperaven. En comptes de trobar una persona, un gosset anomenat Swagy els va portar un enigma lligat al coll, segons el qual, en dos dies algú vindria a Can Riera.

DSC05034 DSC05036 DSC05039

 

 

 

 

 

 

La nit que van tornar els Ponis Roses de la seva aventura, on no hi havia faltat la pluja nocturna, vam cantar a la Betty Lu la cançó que havíem trobat, la seva preferida, estava encantada i un cop més havíem encertat!

DSC05041 DSC05044 DSC05091

 

 

 

 

 

 

Vam haver de tornar a tirar, i va aparèixer una dona de la prehistòria, només deia «A», «U» i «Luuucy» el seu nom. De seguida ens va caure molt bé, encara que ens va costar entendre l’enigma que ens plantejava.

DSC05052 DSC05078 DSC05080

 

 

 

 

 

 

L’endemà havíem quedat amb aquell «algú» que ens havia d’ajudar. Va aparèixer un home barbut amb vestit, però no confiava gens amb nosaltres, fins que van arribar la Paracaló i la Lucy, la grega el va convèncer que érem de fiar. Resulta que era el creador del joc! Es deia Selenius, i ens va explicar que al joc li faltava l’última casella, la de sortida, i que si aconseguíem crear-la i caure-hi podríem sortir del joc! Ell no ho podia fer perquè el joglar Monxu sempre li robava el joc, ja que ell no volia sortir d’allà.

DSC05133 DSC05148 DSCN7288

 

 

 

 

 

 

Vam crear la casella, però aprofitant que la Maria acabava d’arribar i passejava sola amb el joc en Monxu li va prendre! Així que per recuperar-lo el vam desafiar a una batalla d’enigmes, ens vam preparar i aconseguir ser uns autèntics experts!

La batalla estava molt igualada, vam posar els 5 sentits, però semblava que en Monxu se sabia tots els enigmes del món! Vam decidir inventar un de nou! Un que segur que no coneixeria…

IMG_1306 IMG_1310 IMG_1314
 

 

 

 

 

 

I així va ser com vam guanyar! Vam salvar a l’Andreu i a tots els personatges del joc que s’havien anant quedant atrapats. Però sorprenentment en Monxu va començar a plorar, resulta que li feia por viure en el món exterior, ell només coneixia la vida dins del joc. Però entre la Lucy, la Betty Lu, la Paracaló i tots els nens i nenes de Món Jove el vam convèncer que no estaria sol, entre tots faríem pinya! I li vam regalar el fulard de Món Jove, perquè sabés que sempre formaria part del nostre esplai!

IMG_1317 Vam celebrar la nostra victòria amb una gran festa! L’endemà era el dia de marxar, vam fer les motxilles i agafar l’autocar, aquest cop cap a Barcelona, molt cansats, però contents, plens d’històries noves que explicar.

Crea un lloc web gratuït o un blog a Wordpress.com.

%d bloggers like this: