CONVIVÈNCIES

PETITS, MITJANS I GRANS

ORRIOLS (CASTELLAR DE N’HUG)

18 I 19 de febrer

Dissabte 18 de febrer, ens despertàvem ben aviat per marxar de convivències a la neu amb Món Jove. Nens i monitors sortíem de Barcelona intrigats per saber perquè servien les claus que ens havien donat la setmana anterior.  Després d’un matí ben mogut a la neu, vam arribar a Orriols.

DSC05300.JPG A15425A2F9FE4BEE840BE39D021FE625.jpg IMG_7567.JPG

De sobte, un globus misteriós va aparèixer del no res. Contenia la carta d’un senyor que ens demanava un cop de ma per trobar un cofre que havia amagat quan era petit. Després d’ajudar-lo trobant un mapa i desxifrant-lo, l’home ens va deixar el cofre que havia trobat amb la nostra ajuda explicant-nos que ens donaria allò que més desitjàvem.

IMG_7597.JPG DSC05292.JPG 86ECFBC829EA44559C731227DB69B3FC.jpg

Amb una de les moltes claus que havíem rebut, vam aconseguir obrir el cofre i… TAXAN! Estava ple de llaminadures i de fulls de colors escrits que ens servirien per fer l’activitat de matí. Després d’haver passat un matí d’allò més divertit, va aparèixer altre cop el cofre a l’hora de dinar.

DSC05279.JPG  IMG_7585.JPG519F517EDBD84D9EB89A5F61D2A62580.jpg

Resulta que havíem tret tan bon profit del nostre primer desig que l’home misteriós ens en concedia un altre. En obrir el cofre per segon cop van aparèixer les instruccions per una segona activitat. Entre tots vam decidir que ens retrobaríem el 19 de març per poder gaudir d’una SUPERACTIVITAT per nens i pares. Així doncs ja sabeu, hi esteu tots convidats!

D09871E43BEE49FDBA49FDFF055E23B2.jpg DSC05331.JPG IMG_7603.JPG

PETITS, MITJANS I GRANS

MAS BANYERES (CENTELLES)

5 i 6 de novembre

Vam arribar a Centelles dissabte ben d’hora després d’una horeta de tren en la que poc a poc ens vam anar coneixent i establint el primer contacte monjovenc (alguns de nosaltres ens aventuràvem a fer convis per primera vegada i calia generar un clima de confiança i de confort!). Arribats a centelles només va caldre una mitja horeta de caminata per poder ja definitivament deixar les motxilles carregades a la casa i posar-nos a jugar. De seguida es van començar a construir cabanyes (amb cortines incloses!) i es van anar generant tot de jocs, d’aquells que només es possible fer de colònies.

img_1341 img_1344 img_1350

Després de dinar, semblava que tot anava rodat quan de sobte va aparèixer ni més ni menys que la Pallassa Pataplof que entre llàgrimes i sospirs va explicar-nos que l’endemà havia de substituir a la gran pallassa Tartuff (una crack del món del circ, amb un prestigi immens, arreu del món coneguda). Desesperada ens exposava les seves pors: no tenia el material necessari, ni la seguretat suficient ni se sentia prou hàbil per aquella substitució. Vam provar de consolar-la i li vam prometre que faríem el que podríem per ajudar-la.

img_1345 img_1354 img_1355

Així doncs, ens vam posar mans a la obra, el primer que calia era crear material cirquenc per poder ensenyar-li, és per això que a primera hora de la tarda amb arròs, globus i mitges, vam començar a construir malabars i kariokas. Ens van quedar la mar de bé i no podíem parar de jugar-hi! Després de berenar, la pluja no ens va pas aturar! Tot i haver de restar dins la casa, vam assolir tot d’habilitats: equilibri, concentració, diversió, força, resistència, etc. Cada vegada més ens anàvem convertint en uns experts en circ!

img_1359 img_1360 img_4948

A la nit, com que ja ens pensàvem que ho teníem tot fet, vam jugar animats al joc del macarró, versionat per les espavilades ments dels de cinquè que van col·laborar a l’explicació junt amb les monitores. Vam córrer i riure de valent d’un lloc a l’altre del gran camp de futbol de Más Banyeres. Quan el cos ja no aguantava, vam disposar-nos a fer retirada, amb un conte de bona nit, l’habitació va quedar en silenci, el petit grup monjovenc dormia després d’un dia llarg i intens.

img_4952 img_4962 img_4953

L’endemà vam rebre una nova visita de la Pataplof que ja més animada ens agraïa tot allò que havíem fet per ella però ens comentava que encara li faltava un últim repte: la presència escènica. Dit i fet, vam preparar un gran espectacle amb torres humanes, castells, pallasses fent-nos riure. Va ser d’allò més divertit i la Pataplof, radiant, es va despedir de nosaltres sense oblidar-se però, abans, de regalar-nos un petit agraïment i il·lustrar-nos amb una gran frase: En conjunt, perdem la por. I sí, tots junts, la vam perdre.

Bloc a WordPress.com.

%d bloggers like this: